|
|
|
|
|
Cortina confermeia Franceschi
La conferma vegn dal 54% di eletours: 300 oujes emplù per bate si aversar Stefano Ghezze
| |
|
| |
Andrea Franceschi reconfermé capocomun d’Ampez con... |
Lites - Al é Franceschi l ombolt di ampezans, che é en domenia ai 6 y en lunesc ai 7 de mei vegnus cherdés a les urnes. Plu dl 70% di eletours é jù a lité per cerne fora anter i doi candidac, Andrea Franceschi y Stefano Ghezze y per renové l consei de comun. La venta i é juda, con l 54,33 % dles oujes a Franceschi. Te na intervista nes à l capocomun ampezan conté de sies prumes imprescions y de chi che sarà i projec plu emportanc da porté inant ti proscims cinch agn. Deplù informazions sun les lites giateise sun les plates d’Ampez.
La Usc: Cales é pa vostes prumes sensazions y emozions dapò la rielezion?
Andrea Franceschi: I son dret content de avei davagné les lites, ajache i à vedù trueps colegs tla provinzia de Belun che, per via dla situazion erta che regneia tla Talia te chest moment y nia per sia colpa, ne n’é nia stés confermés. La campagna eletorala é steda scialdi entossieda y pesocia, ma i à arjont l 54,33% dles oujes, perchel à chesta venta à per me n valour ciamò plu gran de chela de dant cinch agn, ajache al vuel dì che te Ampez él n grup compat de persones che vuel che al végnes porté inant la ligna che i on entrodut te comun dant cinch agn y chest é n bon segnal per l paisc.
Co eise pa vit l temp de campagna eletorala?
I à vit chest temp con n pue’ de amareza, al me à desplajù che al é vegnù rejoné puech de programs y truep de cosses banales, ma i on empò tegnì bot y sen jonse inant. I son propri content che i eletours ae premié nosta campagna che é steda davignora positiva, zenza mai jì ite te chestions personales. Nos on prejenté nost program y sce al é sté da i comuniché a la jent cosses nia massa simpatiches l onse empò fat, son stés seziers fina a la fin y la jent à capì.
Dant cinch agn eise davagné con na gran maioranza. Chesta outa eise giatè 300 oujes plu de vost aversar. Ciuldì pa da vos enfora?
300 oujes ne n’é nia pueces; al ne n’è nia saurì da mueve 300 eletours. I l'on paieda soura per via de n valgunes dezijions che i on tout, sciche per ejempl chela de scluje la pista da bob. Ma al fova la dezijion plu dreta, ajache te temps de crisa economica ne pò chesta nia ester na priorité, an mess pensé dampruma a la ciasa de paussa, a la jent che à debujegn, a les families y a les associazions. Emplù vegnonse da na sajon da d’invern nia massa saurida, con puecia neif y la crisa; chestes cosses porta chi che n’é nia content a penalisé la aministrazion che é en ciaria. Y spo onse ence perdù n valgunes oujes per via de nosta batalia contra la speculazion edilizia, con chela che i on samben toché interesc de privac.
Cai é pa i projec che volareis porté inant dal pont de veduda urbanistich, sozial y cultural?
Per cie che reverda la urbanistica saràl da fé posć da parchè sot tera ite per limité l trafich te paisc, da realisé na nodadoura nueva y n zenter cultural tl raion entourn a la stazion y portaran inant nosta batalia contra la speculazion edilizia.
Dal pont de veduda sozial él da jì inant sun la streda che i on metù man dant cinch agn, con politiches adatedes per les persones che à de bujegn.
Per cie che reverda la cultura endere, él a Cortina na rei de associazions, de persones che se dà da fé, che arà samben ence l sostegn de nosta aministrazion.
Te vost program él ence prevedù n capitul soura i ladins...
I on bele fat truep per la cultura ladina te chisc agn, ence tres la colaborazion con l Istitut Ladin Cesa de Jan. Sen onse en projet de stabilisé l ofize ladin che é vegnù inauguré chilò te comun dant n valgunes edemes, emplù volonse fé tl porte al’entreda na sort de museum olà che al vegnirà metù fora documenc emportanc che reverda la storia d’Ampez y che é fina sen vegnus conservés te archiv, dalonc dai uedli dla jent. Spo saràl tla biblioteca, che sarà realiseda tl zenter cultural tl raion entourn a la stazion, na sezion dedicheda a Ampez, a sia storia, a sies tradizions y a si lingaz. Emportant sarà ence porté inant l projet per l insegnament dl ampezan tles scoles; i volon, deberieda con l’ULdA sfruté la lege taliana che nes dà chesta poscibelté. Y spo vegniràl laoré fora tla localité de Pontechiesa l ex “Bersaglio”, che deventarà la senta dla Union di Ladis y di Scizeri d’Ampez.
N pont dl program reverda ence l referendum, che vegn vedù sciche na oportunité y na ressoursa...
Sci, ajache i volon respeté la volonté dla popolazion. L percurs che i messaron fé ne sarà endere dldut nia saurì: al sarà de bujegn de mudé na lege costituzionala. Emplù jonse, con nosta chestion, ence a atoché n tratat internazional, l tratat De Gasperi – Gruber. I messaron laoré sun chesta chestion, cialé de ti splighé ai politics la rajon de chest referendum, cie che à porté i ladins de Souramont al damané y a jì a lité. Ma an ne pò nia ciamò rejoné de dates, ajache sce al depenes da nos foss l problem bele desgropé da die. I messon ence nos putruep respeté i temps dla politica. (Intervista de katia pizzinini)
|
|