|
|
|
|
|
Sclaves di ei
La violenza sun les eles. Pensiers per l 8 de merz, di internazional dla ela, do avei lit i doi libri de Jean P. Sasson “Dietro il Velo” y “Schiave”
| |
|
| |
La ela tl’Arabia Saudita véiden fora de ciasa me v... |
Internazional - “I son prinzessa te na tera olache al governeia ciamò i re. I messeis perchel me conesce me sciche Sultana. I ne po nia dì mi dret inom, per ne mete nia al pericul me instessa y mia familia con cie che i son tl laour de ves conté.I son na prinzessa saudita, i feje pert dla familia reala di Saud, che governeia atualmenter l’Arabia Saudita. Aldò de mia posizion de ela che viv te n paisc governé da ei, ne posse nia rejoné diretamenter con vos, perchel i ài damané a na compagna scritoura, Jean Sasson, de me scuté su y de conté spo mia storia.I fove nasciuda ledia y sen sonse te ciadeines. Ence sce an ne po nia les vedei, me incercléieles ma i ne l‘à nia entenudes enchin che i n’à nia arjont l’eté dla rajon, canche ales s’à fat plu strentes enchin a smendrì mia vita a n troi angost de teror.I ne me recorde de nia di prums cater agn de mia vita. I rate de podei dì che i à rit y jughé sciche duc i mutons, nia coscientousa - per fortuna - che mie valour, ajache al me mancia l organ maschil, ne ova degun sens tla tera olache i fove nasciuda.Per entene mia vita messeise conesce chi che é gnus dant da me. La sclata di Saud ruva derevers tla storia de sies generazions, ai temps di prums emirs dl Nadj, i teritori di bediuns che fej sen pert dl’Arabia Saudita...Mie prum recort é plen de violenza. A cater agn m’ài ciafé n sclaf da mia oma che fova senza dagnora dret da manieres. L motif? I ove asmaté mie pere te sies orazions. Ma impede prié dl vers de La Meca, l ovi fat outa contra mie fre de sies agn, Ali. I pensove che el foss n die. Co esse pa messù entene che al ne l fova nia? Sen, do trentadoi agn, recorde ciamò l brujament de chel sclaf y ence la domanda che s’à mostré per l prum iade te mia ment: sce mie fre ne fova nia n die, percie gnìvel pa spo traté sciche tal?Te na familia olache al fova nasciù diesc mutans y me un n mut regnovel l teror: teror che la mort crudia gnissa a se tò l soul fi mascul en vita; teror che al ne gnissa nia plu do ciamò n fi mascul; teror che Die essa maledì nosta ciasa fajan nasce tan de fies. Mia uma fova teroriseda vigni iade che ala ne fova nia soula, ala priova per avei n fi, pensova con oror a na fia nueva. Ala metova al mond na fia indolautra enchin che i ne fòven nia diesc.La tema maioura de mia uma gniva realté canche mi pere s’à tout na femena plu joena per podei avei ciamò d’autri fis mascui tant preziousc. Ma la ela nueva à metù al mond trei fis nascius morc y a la fin à mie pere divorzié da ela. Con na cuarta femena, indere, à mi pere abù la racoiuda tant dejidereda de fis. Mie fre indere fova l prum fi y, sciche tal, òvel la supremazia soura duc i autri. Sciche mies sorans, savaiove de l adoré tratant che - de fat - i ovi l senn sciche me i sotmetus sa de fe.Mia uma se ova maridé a dodesc agn, mie pere ne ova vint. Al fova l 1946, da n ann òvel metù man danuef la produzion de petruere deda su tratan la Seconda vera dl mond. Chesta gran forza vitala dl’Arabia Saudita dl dì da encuei ne ova nia ciamò porté gran richeza a la familia de mie pere, i Saud, ma sie impat metova man de gnì sentì. I capi dles gran nazions ova metù man de i fe les beles a nost re...De segur, al nasc frabicac moderns, i on a desposizion les cures mediches plu avanzedes, ma la consciderazion per les eles y per la cualité de sia vita enconta me indesferenzia.Al é falé indere de incolpé la fede musulmana per la posizion umila dla ela te nosta sozieté. Sceben che l Coran dije de fat che les eles é sotmetudes ai ei (enscì sciche la Bibla i conzed ai ei de governé les eles), à nost profet Mohamed perdiché me de se comporté con manieres y con giustizia dlvers dles persones de mie ses. I ei do l Profet à cernù de i jì do a les usanzes y a les tradizions di temps plu scurs impede de i jì do a les paroles y al ejempl de Mohamed.Nost Profet desprijova la pratica dl enfantizid, usanza comuna per jì con les fies nia dejideredes. Vigni sia parola porta l ressonn dl festide de violenzes poscibles e de indesferenzia ti confronc dl ses feminil: “Chi che à na fia y ne la sepelesc nia viva, ne la maltrata nia, ne tira dant l fi mascul a ela, che Die posse l conduje a Paravis”...I ei de mie paisc rata de ester cie che al fova sie dovei de gnì. Tl’Arabia Saudita mesóren l onour de n el dal mode con chel che al trata les eles. L el messa donca ester bon de se implì de autorité sun la sessualité de sies eles o afronté l desprisc publich. L el é segur che les eles n’é nia a l’auteza de controlé si dejiders sessuai, perchel méssel vardé assolutamenter sun la sessualité dles eles. Chest control assolut n’à nia da nen fe con l amor y provegn me da la tema de ajié sie onour personal.L’autorité dl mascul saudit é senza sief: sia femena y si mutons souraviv me sce el l vuel...La storia de nostes eles é sepelida viadò l zandl (vel - fazolet) fosch dla socreteza. La nasciuda y la mort dles eles n’é nia ufizialisedes da ac publics. La nasciuda de na fia desceda me reazions de dolour y de daudanza. Sceben che les nasciudes che avegn te ospedal vegne intres deplù registredes, ne suzed chest nia per i ambienc rurai. Tl’Arabia Saudita ne féjen nia censimenc nazionai.Sovenz m’ài damané: sce nosta nasciuda y nosta mort ne vegn nia registredes vuélel dì che nos eles ne son nia al mond? Sce degun ne sa de mia esistenza vuélel spo dì che ie ne son nia al mond?...Mia pascion per la verité é scempla, percie che ie son una de ches eles metudes sun na pert da sie pere, desprijeda dai fredesc y maltrateda dai oms. Nia la soula. Truepes é les eles te mia situazion che ne po nia conté sia storia.Al é rer che la verité ti la feje de filtré da n palaz saudit, ajache al é na socreteza dret auta te nosta sozieté, ma chel che i à conté y che l’autoura à scrit ju é me la verité.” Stizes fora dal scur per n mond intierLes informazions che Sultana nes dà tres la jornalista y autoura Sasson é reales y ales é bones de cueie l letour. I savon che Sultana é nasciuda l ann 1956 y che ala auda pro la familia reala. Al dì da encuei ala donca 54 agn y la situazion da canche ala i à conzedù a Sasson de publiché l prum liber (dl 1991) a sen n’é nia mudeda de truep tla pratica. Sun l papier réstel de gran novités: per ejempl che l’Arabia Saudita à firmé dant a les Nazions Unides la Convenzion sun l’eliminazion de dutes les formes de discriminazion contra les eles (CEDAW) - dl 2000, y che l’Arabia Saudita à sotscrit la Convenzion dles Nazions Unides contra la tortua y d’autres penes o tratamenc crudei, inumans o degradanc - dl 1997.La publicazion dla biografia de Sultana fora per cotanc de lingac dl mond é sté n tremoroz, per i letours y ence per la familia reala instessa - chest descrì Sultana tl meteman dl secunt liber (chel intitolé per talian “Schiave”). Sia familia é gnuda lassoura cala che é la prinzessa che à volù scrì sia storia, ma ala é steda bona de scogne via tl’Arabia Saudita l anonimat volù da l’autoura dl liber (pseudonims/inoms fauc) y la provenienza dla biografia, enscì n’é Sultana nia gnuda straufeda o condaneda. Sepelì mutans vives, les “taié” te sia intimitéLa situazion dla ela che Sultana nes conta sona sciche na storia inventeda. Sovenz ne créien nia che cie che vegn descrit sie realté y nia finzion. Al é la testemonianza de chela che l mond à debujegn y ence l’Arabia Saudita instessa. L’Arabia Saudita é un di statesc plu ric dl mond, la familia reala po se permete duc i conforts. Sultana y sia familia à palac a Riyad, a Gidda (sun l Mer Cuece), al Cairo... ai po se nuzé dlongia a les autres families dl re de jets privac, de piloc privac, de chaffeurs privac, de n grum de fanceles y fanc, de dotors privac, de locai de pert ti ospedai... Al é n mond de richeza nia da creie. Tla cornisc de chesta richeza sta la vita de Sultana y dles autres eles sciche na scurité, fora de chela che la ousc de Sultana dà fora sciche na stiza per manifesté duta sia malcontenteza per les ingiustizies y discriminazions che les eles messa vive. L mond musulman y la cultura araba che Sultana nes descrì é tla maioura pert contra vigni comandament divin y de etica de vita. L letour s’implesc ence de senn canche al veid che Sultana volessa jì en aiut dles ingiustizies, ma ala ne po nia ajache ala se met al pericul instessa y duta sia familia. Sultana é rica y si om potent, ma ala ne bona de derzé fora nia per i dé plu dignité al “ester ela” te chesta nazion saudita tant maschilista. Sultana é na rebela da pitla ensù, cie che al i gareta é che ala po rajoné dant l maridé con l el che i vegn dé da pert de si pere, ala po l vedei... y ala s’inamoreia davei de el. Cie che ala po se permete te chest sistem tant sclut y crude y controlé da maschilism y da autorité patrialcala é de s’an taié demez da l’Arabia Saudita canche si om i dij da volei maridé ciamò n’autra ela dlongia ela. Ala sparesc con si mutons fora per l’Europa, da n post al auter per sferié ju i festus che essa podù gnì abinés dai detetifs clamés da la familia reala. Sultana arjonj con chest comportament che sie om ne se marida nia ćiamò n’autra ela. Sultana descrì ence che al é usanza te sia Arabia Saudita che n el se marida cater eles y à dlongia a chestes ciamò doseines de concubines (eles de ocajion), con cheles che al à ence mutons - ma chisc ne vegn te chisc caji nia reconoscius. Sultana conta spo di matrimoni sforzés de joenes de 13-14-15 agn con ei soura i 50-60 agn, de violenzes fisiches y psichiches nia da creie a dann dles eles. Tl Egit rùvela a abiné si “pitl” fre y n compagn de chest tratant che ai violenteia na muta egiziana che n‘à nia plu co ot agn. La muta fova gnuda venuda da sia oma a chisc doi joegn. N auter caje - ence tl Egit - n’é nience da creie: na joena vegn enjigneda ca a la festa per sia zircozijion. Sultana ruva te sia biografia a spieghé tant atuala che la zircozijion é. Sies sorans plu vegles é ence gnudes taiedes, ma ela à podù gnì stravardeda. Canche sie el la damana dant l maridé sce ala é gnuda taieda y ela dij de no pòssen sentì n moment lesier: l om n’essa nia volù na ela che à messù passé chest ritual tant crude y ne essa enscì nia plu podù sentì plajei sessualmenter.Sultana conta spo ence te chest liber sciche mutans vegn sepelides vives per che ales desćiarie les “straufunghes” che ales s’à “merité” ne respetan nia usanzes y tradizions, dret sovenz giustifichedes da pert dl sistem maschilist con l’interpretazion fauza dl Coran y dl Profet. Sultana conta spo ence dla gran speranza che al à sentì canche i americans y aleés s’à stazioné tl’Arabia Saudita en gaujion dla Vera dl Golf per defene l Kuwait. Truepes eles à tout l’ocajion de protesté contra sia discriminazion en prejenza dl interes di “ghesć nia arabs” sun sie teritore, enscì per ejempl con jì eles da soules, senza el, con l auto. Chest é proibì tla Arabia Saudita, na ela ne po nia jì cun l auto. La familia reala, che é chela che ne vuel nia dé ju l podei y tin sot dut chel nuef che podessa porté n pericul, castieia vigni ela che va contra les regoles. La ela tl’Arabia Saudita messa resté sotmetuda al el. Senza identité registreda. Y n dì végnela - per la maioura pert di caji - sopelida tl desert senza lascé indò n segn, senza inom, senza pera, sciche ala ne foss mai morta y mai steda nasciuda. (iaco rigo)
|
|