La Usc di Ladins
 
"Plata dla Union Generela di Ladins dla Dolomites"
Italia – Südtirol – Urtijëi, St. Ulrich, Ortisei
P.IVA IT-00518150214
04 de setember 2010 I
Edizion Nr. 34/2010
Contegnù
Archirida
Al vegn chirì:
 

chirì maioura archirida
 
Temesc

Rubrica

Dancà y da na pert


Doi ciacole con Leandro Santin, diretor de stazion dl compresòr dai schi de Chël Vësco.

Porsones

Robert Palfrader Le "Kaiser" austriach cun raîsc d’Al Plan respogn ales domandes de nosc foliet.


Le "Kaiser" austriach cun raîsc d’Al Plan respogn ales domandes de nosc foliet.

Mujiga

Grand Prix


Belsy y Florian Fesl à venciù l Grand Prix dla mujiga da mont. Chëst iede per i Paejes Tudësc.

Dlijia

Tl nojel dla fede


A La Ila y San Martin vëgnel metü da jì dui cursc de aprofondimënt dla fede. Intervista cun Lois Kastlunger, presidënt de cöra a La Ila.
vos seis chilò:    Home  >   Atualité
revers Atualité
 
I ladins a Viena
 
Cater enes de mostres, desmustrazions y manifestazions tla capitala austriaca
 
 
 
Ladins a Viena. Da man ciancia: Josef Colz, Giovanni Rindler, Monika Reif, Hugo Valentin, Ulrich Moroder.
  Ladins a Viena. Da man ciancia: Josef Colz, Giovan... 
Cultura - Śën iela tan inant. Do n valgun mënsc de lëures de urganisazion, à scumencià a Viena la manifestazion „Ladinien in Wien“, na lingia de manifestazions cultureles che dura cater enes, metuda a jì dal Istitut Ladin Micurà de Rü, deberieda cun la Scoles autes populeres „Volkshochschulen der Stadt Wien“ y l Minister per la cultura dl’Austria.Dantaldut iel da udëi la mostra ambulanta n con’ di ladins dl Istitut Ladin a Viena te n valguna sëntes dla „Volkshochschulen“, sun parëies da lubrì adum, ulache n possa udëi duta la realtà ladina, sibe dal pont de ududa dl raion cun si storia, la rujeneda y cultura, l’economia y l sport. Pra la mostra iel nce da udëi libri sun i ladins. Oradechël à la jënt la puscibltà de giapé nfurmazions d’uni sort da na persona. Y pona vëniel metù a jì n valguna sëires tematiches, cun de plu argumënc. N possa dì che chësta sarà na bela ucajion di ladins per se fé audì y udëi, bonamënter una dla majeres che ie unida a se l dé nchinamò. Chësc ajache pra chësta Scoles autes populeres de Viena, se tràtel de 17 cëses de furmazion per la jënt do l tëmp dla scola, ulache l lëura medrë 700 persones tl ciamp dla furmazion, metan a jì manifestazions de furmazion y cursc d’uni sort.N rata che plu milesc de persones arà tres chësta gran manifestazion la puscibltà de unì a l savëi velch sun la valedes ladines y de se cunfrunté persunalmënter cun chësta.

Hans Rindler, Uli Moroder y Josef Colz

La inaugurazion ie stata ai 1. de merz, cun la prejënza dl presidënt dl Istitut Hugo Valentin, dla diretëura dl Cunsorz dla Scoles populeres Elisabeth Brugger y dla diretëura dla cësa tl Alsergrund Monika Reif, che à sotrissà la mpurtanza dla manifestazion y la gran legrëza de avëi i ladins te cësa. Valentin à nce rengrazià l Minister per chësta ucajion y per l aiut ti ani passei. Danter l gran publich unit adalerch fòvel nce l reprejentant dl Minister per la cultura dl’Austria Heinz Wolf y la respunsabla de duta la Scoles populeres Elisabeth Brugger, che ie de Südtirol. L fova nce da udëi opres d’ert di artisć ladins che viv a Viena: Hans Rindler, Uli Moroder y Josef Colz.Ai 3 de merz iel pona stat l „Café politich“, na descuscion publica sun l argumënt “Viver danter maiuranza y mendranza”. L à fat pea reprejentanc de mendranzes linguistiches tl’Austria, l ntendënt ladin Roland Verra, l presidënt dla Lia di Chemuns ladins Bruno Senoner, l artista ladin Hans Rindler y l diretëur dl Istitut Ladin Leander Moroder.

Rujeneda tl Literaturhaus

Ai 18 de merz tl „Literaturhaus“ iel la manifestazion: “Ladinien: Rujeneda y leteratura.“ L professëur universiter Roland Bauer prejenterà l Atlant Linguistich Dolomitich (ALD), Ruth Bernardi, Iaco Rigo y Daria Valentin lijerà dant vel’ si pez scrit per ladin, nce cun na traduzion per tudësch.

Raion y jënt

Ai 25 de merz saràl pona tla VHS Wien West, Haus de Begegnung Mariahilf - Ladinia na sëira cun la tematica “Raion y jënt”, cun Leander Moroder che fajerà la ntroduzion ala tematica, Gerhard Vanzi dl Superski Dolomiti che rujenerà dl svilup turistich dla Ladinia, l artista ladin Peter Demetz che rujenerà dl artejanat artistich y Flavio Moroder dla Scola de alpinism Catores che cunterà dla Ladinia sciche raion da jì a crëp. I Acajo sunerà pec de mujiga.