|
|
|
|
|
“Fascia sarà stolza de na cherta de identité scrita per ladin standard”
Chesta la posizion ofiziala de Leonardo Bernard president dl Comprenjore de Fascia, la istituzion che tol ite dut l raion ladin dla provinzia de Trent
| |
|
| |
Leonardo Bernard. |
Desche reprejentant politich dla comunanza fasciana volessi porté dant la posizion dl Comprenjore ladin de Fascia en cont dla chestion dl idiom ladin tla cherta de identité fasciana, aproeda dal Govern talian con decret di 4 de november dl 2009, publiché sun la Gaseta Ofiziala nr 289 di 12 de november dl 2009, “Approvazione del modello di carta d’identità bilingue italiano-ladino”. Enceben che chest obietif arjont dai fascians de gra al enteressament dla Provinzia de Trent sie vegnù tout su con sodesfazion da duta la popolazion ladina dl Sela, àl soscedé de gran polemiches en cont dl idiom adoré per la traduzion de chest document, plu avisa l fascian standard. I volesse sclarì dantfora che chesta dezijion politica da man dl Comprenjore ladin de Fascia adum con la Provinzia de Trent ne é segur nia da entene desche na posizion contra l ladin standard (dolomitan) che é, sciche i saveis, semper vegnù porté inant y tegnù su con gaissa y antevedei da la comunanza fasciana. La chestion é ben plu sota y ala se lieia a na reflescion fata dlaite dal Comprenjore enstes, tl ent che tol ite duc i ombolc de Fascia y che se à fat plu che un n pensier sun l idiom da adoré, canche al ti é vegnù damané la traduzion dl document da man dla Provinzia de Trent. La cherta de identité é l document prum y ofizial de autoidentificazion per n popul y plu che dut, dijessi, per n popul de mendranza; per chest cogn l lingaz te chel che al vegn scrit ester dalbon identificatif per chela comunanza, la ladina apontin. Duc i ladins mess aboncont se reconesce te chest lingaz y reconesce, tres el, chi che à sies medemes raijes. Purempò savonse dantfora che les posizions politiches toutes da la Provinzia de Bulsan à semper refudé la standardisazion di idioms tl se identifiché demé te sies variantes locales, gherdeina y badiot. Sce an tol su chest pont de veduda donca, ne essa abù per Fascia l’adoranza dl ladin standard, co la renunzia al carater local dl fascian, degun fin unitar, ajache la dezijion fossa vegnuda touta demé da na man.L sostegn y la colaborazion fossa segur vegnus dai ladins touc ite tl raion che fej referiment a la Provinzia de Belun; purempò, sciche i savon, é l iter aministratif y politich per ruvé a chest reconesciment per fodomes y ampezans ciamò dalonc y demé na union forta, ence de vedudes linguistiches, anter les valedes dla Region Trentin-Südtirol – che te chest moment mancia dldut – pò ester argoment fort de revendicazion identitara ence per i ladins dla Provinzia de Belun.Dit chest tant, volessi palesé con gran segureza che la comunanza fasciana reprejenteda dai ombolc fascians, é vertia a fé n vare inant envers la doura dl ladin dolomitan per la cherta de identité, sce chesta deventarà na posizion ofiziala de duc i ombolc dla Lia di Comuns. Con chesta dezijion reconescessa zacan duc i ladins l standard dolomitan desche lingaz scrit de referiment per duc chi ac che reverda la Ladinia entiera y con chel che chest raion se prejenta dlafora da si confins. Ben segur donca che Fascia sarà la pruma a ester stolza de na cherta de identité scrita per ladin standard, sce dedò da chesta cernia saràl na coscienza sota y frema de dutes les cinch valedes che chest lingaz unifiché nes reprejenteia duc.I pense che demé con l aiut ideal de na Ladinia storica unida dal pont de veduda politich, sozial y linguistich podarà ence la cherta de identité daidé fé sentì i ladins adum. Sce aboncont ne vegn chesta coscienza de unité linguistica che se palesa tl ladin standard nia touta su ofizialmenter da dutes les pertes politiches, joarà chestes reflescions y polemiches dalbon a puech.Leonardo Bernard,president dl Comprenjore Ladin de Fascia
|
|