La Usc di Ladins
 
"Plata dla Union Generela di Ladins dla Dolomites"
Italia – Südtirol – Urtijëi, St. Ulrich, Ortisei
P.IVA IT-00518150214
24 de mei 2013 IP
Edizion Nr. 20/2013
Contegnù
Archirida
Al vegn chirì:
 

chirì maioura archirida
 
Temesc

Rubrica

Dancà y da na pert


N valgönes domandes ala jona Claudia Gerstl da Latsch y Al Plan.

Sport

Arpizeda sportiva


I atleć de Gherdëina se fej gran unëur a Imst.

Sozial

Osteopatia e counselor


Daniele Mazzel porta inant te Fascia chesta sort de terapies.

Musiga

La scogna


Insciö se tlama le CD nü de Iaco Rigo y Andrea Federa.
vos seis chilò:    Home  >   Fodom
revers Fodom
 
Crisa y evajion fiscala: les anunzies al 117 va su

 
Controi fiscai plu soc, tres plu jent telefoneia al 117 per dé dant caji puech clers. La situazion te Ampez con l Capitan Leonardo Landi
 
 
 
L Capitan dla Compagnia dla Verda de Finanza d’Ampez, Leonardo Landi.
  L Capitan dla Compagnia dla Verda de Finanza d’Amp... 
Ampez - I vion te temps de crisa, o de contrazion economica, sciche l dotor Leonardo Landi, Capitan dla Verda de Finanza y Comandant dla Compagnia de Cortina d’Ampez vuel prezisé. Temps erc dal pont de veduda economich, temps che veid paghes scurtedes y tasses tres plu autes. Al é temps olà che la jent se ghira controi fiscai plu soc, jent “stancia” – nes dij Landi – de messei soporté i evasours, jent stufa de paié al post di soliti furbi, che se tira zeruch dal ademplì si doviers de zitadins dl stat talian. Al vegn da Roma l Capitan dla Verda de Finanza d’Ampez. Al é ruvé adalerch dl 2011, can che la „Tenenza“ ampezana é deventeda Compagnia; l Finanzer roman é l prum y soul Capitan dla VDF (Verda de Finanza) de duta la Ladinia y à sot a sia competenza nia demé Ampez, ma ence San Vi, Borca, Valle, Vodo y Cibiana.
Caji de evajion y de nia paiament dles coutes fej de chisc temps plu “notizia”. I controi da pert dla Verda de Finanza, che toca pro les ativités da vigni di de chestes forzes dl ordin, vegn reportedes con gran clamour da pert di mesi de comunicazion. La notizia di passa doimile evasours totai descoris tla Talia dal scomenciament dl 2012 encà fej levé su n gran stuep, i evasours é sen vedus sciche i maiours leri da pert de cheles persones che veid sies paghes scurtedes y che mess paié coutes tres plu autes. Ma da l’autra pert pòn ence lieje notizies plu positives: l record de scontrins y de fatures mesorades ti ultims temps lascia pensé che i controi fac sie da la Finanza che da la Agenzia dles Entredes ae porté fruc. L “control economich dl teritore” é la manscion prinzipala dla VDF, ma al é demé una dles trei macroarees de competenza di Finanzeri ampezans, nes spliga l Capitan Landi. Pro chestes toca laprò l rode de polizia giudiziara y de aiut alpin. “L control economich, verifiché che la jent paies les coutes per garantì n marcé leal y combate la concorenza nia leala, é n servisc che i meton da jì per i zitadins giusc, chi zitadins che paia coretamenter les tasses”, nes dij Landi. Propi per via de chisc controi fiscai vegn la VDF de spes veduda melamenter, – magari n pue’ per via dla poura – i finanzeri vegn conscidrés persones rues, che à endere demé sciche obietif chel de fé respeté la lege. “Te temps de contrazion economica é la coscienza y la conescenza dles persones onestes plu grana, la jent anuzeia i strumenc che l Stat i met a desposizion per se sconé, sciche per ejempl l 117, numer debant che met en contat i zitadins con la VDF”, spliga Landi. Sie a livel local che a livel provinzial y nazional é les anunzies de situazions economiches nia massa cleres judes su: i dac dés fora dal Comando general dla VDF dij che ti prums trei meisc dl 2012 é les segnalazions judes su dl 400% respet ai medemi meisc dl ann passé. “La VDF – nes dij l Capitan d’Ampez – garantesc la secreteza y la privacy de chi che va a dé dant caji de zitadins nia leai. Les anunzies é n vare inant, la VDF ne vegn nia plu veduda tant melamenter, ma finalmenter sciche n organ a servisc dl zitadin.” Te chisc temps de crisa àn podù vedei stancheza da pert dla popolazion, - conta spo Landi – stancheza, nia invidia, per via dla ingiustizia te na sozieté olà che al é jent che ne paia nia les tasses y pò se vaghé de vigni sort de lusc. “Evajion é pu chest: tu ne paies nia y ie messe paié ence per te”, dij spo Landi che vuel recordé che la Talia é ai prums posc dla Europa per cie che reverda la evajion fiscala. 
Per cie che reverda l blitz fat a Cortina a la fin dl ann passé da la Agenzia dles Entredes de Belun, vuel l Capitan Landi sotlinié la gran sinergia y la mascima colaborazion che lieia i doi organs. Samben él ence sté i finanzeri dla Compagnia ampezana che à fat controi tratant les vacanzes da Nadel, controi che toca pro la ativité da vigni di, controi che vegn fac davignora, dant y dapò l blitz. 


Polizia giudiziara y aiut alpin


La VDF ampezana cuer ence l rode de polizia giudiziara. Tres la unité antidroga dl Comando regional dl Venet garantesc i finanzeri n control dl teritore, n servisc per i zitadins, dlongia i zitadins. Tla senta ampezana di Finanzeri él spo ence la sezion de aiut alpin (S.A.G.F.). Al é n valgunes edemes che chesta sezion é deventeda na repartizion autonoma, che depend diretamenter dal Capitan dla VDF d’Ampez, sciche ence la sezion de Auronzo. 


Projet tles scoles


N projet dret interessant à la VDF metù da jì en chesta aisciuda tles scoles mesanes de San Vi y de Cortina. Les linies generales dl projet é vegnudes dedes fora a livel nazional y tres la Comando provinziala de Belun, a livel local. L tema porté dant dai Finanzeri ai scolés dles mesanes fova lié a la legalité, a la adoranza de droghes, ma al é ence vegnù dé informazions per cie che reverda l aiut alpin, y l adestrament di cians da salvataje. “La resposta y l interesc di tosac de Cortina é sté gragn. I à podù vedei scolés enformés sun l mond dla droga y cie che ti roda entourn via, scolés ence dret stimulés a portè inant la conversazion.” Per cie che reverda la situazion dla droga te Ampez, nes dij l Capitan dla Finanza, ne n’é la situazion per fortuna nia ciamò tant seria: “La droga é perempò n fenomen che ne conesc nia confins, y an à podù vedei n arbassament dl eté di anuzadours y de chi che la ven, ma t’Ampez ne n’él nia ciamò alarm.” Al va endere de bujegn che les istituzions, a pié via da la familia, da la scola y spo ence forzes dl ordin se metes a desposizion di joegn y i daes na man. Sce chel dla droga é n fenomen ciamò limité – nes dij spo tla fineda Landi – é la plaia dl alcol truep slarieda fora y atocheia na classa tres plu joena de tosac, ma chest fenomen é post sot a control regolar, per merit dl’ativité dles forzes de polizia.
(katia pizzinini)