|
Pensieres e recorc de na vita
Enrica Zanon da Moena à publicà te n bel liber i scric de sia mère Antonia Vanzetta “Etta”
| |
|
| |
La Etta coi fies canche l’à compì 80 egn e junsot ... |
Publicazions - “Scritti e Memorie di Antonia Vanzetta” l’é l titol de na bela publicazion vegnuda fora l’uton passà e rencurèda con gran amor da Enrica Zanon da Moena, che sera ite i recorc de n tòch de vita de sia mère Antonia, cognosciuda co l’inom de Etta, che te l’invern del 1938-39 con sia amica Margherita (Tina) Chiocchetti, l’à lurà sun Ponta Rocia a 3269 m. de auteza te la Capanna Marmolèda de Mario e Gino Iori, fies de Francesco, cognosciù desche Checo da Dèlba. Chest liber l’é na sort de diarie de chi meisc, canche Etta tolea cà duc i dis lapisc e papier e la scrivea... e la scrivea amò. La notèa sù dut chel che sozedea colassù e da chisc pensieres vegn fora la struscies, i sacrifizies, la fadìa de la vita de n’outa. Etta mai la se à lamentà, la lurèa da n scur a l’auter sun chela mont che vèlch outa ge fajea ence gran poura col gonfet, la gran fiochèdes, l gran freit, ampò l’à semper tegnù fora dut con forza e ardiment e na gran fe che la didèa a jir inant. Ma de chela mont che ge fajea scì gran tema l’é restà ence de bie recorc. Desche chel gramofon che ge fajea gran compagnìa ence a sia amica Tina: les ciantèa, les balèa ence coi ghesć che se fermèa soranet, les sutèa da n cianton a l’auter te chel picol bait, fosc ence per se sciudèr i piesc, che tant colassù i à padì l freit. Pech ge era conzedù, ma chel pech ge fajea l cher dassen content…Etta ge à fat a saer de chisc scric a la fia Enrica demò n gran pez dò, fosc timpruma la volea i tegnir seré te sia crigna del cher, ampò coche i é vegnui al luster Enrica l’à volù i regoer te n libret, ge fajan n bel don ence a si frèdes Nicolina, Tobia, Lodovico, Enrico e a duc chi de cèsa. N liber che vel esser n segn de recognoscenza, de devalpai, de amor a sia mère Etta che l’à lascià n gran vet jai 10 egn, canche la é sen jita per semper sun Paradis. Enrica l’à let più che n’outa chisc pensieres, scric te n bel talian e metui jù con orden da sia mère, a testamonech de n stèr fosc ben daìte tel cher, enceben che l’era tempes grieves e de gran padiment. La i à lec te moments desvalives, per ela l’era desche aer tedant n bel chèder, più te l vèrdes più la emozions doventa fones, enscin canche les se poja tel cher lascian n gran chiet. E la emozion la é amò grana canche Enrica conta de sia mère, femena de gran cher e ejempie per duc i fies. Restèda vedova da joena, te sia vita no l’à fat auter che pissèr al ben de la familia, a tirèr sù si picioi con gran amor e… che fadìa a jir inant con chela pecia lires te gofa!Etta la era nasciuda a Juan del 1911, de vint egn la é jita a servir da la familia Zenti de Moena e d’istà te l’Hotel Moena e l’é stat aló che l’à cognosciù l Giacom, che l fajea l lustrin te la frabica de mobilia di Zenti. Del ’41 la se à maridà e la é jita a stèr te Turchia. L’era na femena de gran forza e ardiment – disc Enrica – e no podea esser autramenter a pissèr che te na freida dì da d’invern, da Sèn Stefen del 1938, la é pontèda via da cèsa con demò vèlch stracia te prossach e la se à enarloà co la pouses sun Marmolèda.Te la piates de chest liber troon ence de bie pensieres de Carla Galbusera Zenti che recorda Etta, che per egn coche aon dit l’à lurà per sia familia. No mencia vèlch mizacola de storia de la Capanna Marmolèda, fata su del 1934 da la Sat, e de Francesco Iori, che aea en gestion chesta picola utia da mont sun Ponta Rocia e che l’à semper volù che sie femenes a la fèr jir, dalajà che - l dijea - a cojinèr e a ge dèr l benvegnù ai ghesć les é dassen miores che i omegn. Per meter ensema chesta publicazion, fornida da bie retrac da zacan, Enrica l’à abù ence l didament de Maria Piccolin da Moena. A la prejentazion del liber Maria à portà dant na enrescida storica su la vita de la femenes de n’outa, da semper pilèstres de la familia e del lurier, che con gran anteveder e ardiment les se à empenentà tel ciamp del turism luran e cainan da n scur a l’auter. Maria Piccolin à rejonà ence di mestieres de la femenes de n’outa, che apede a tegnir cèsa les lurèa te ciamp e te pra e cò l’é ruà i prumes ghesć les à tacà a lurèr ence ti hotìe. Auter mestier l’era chel de la mamana e più inant cheles che aea l met les à fat ence la maestres. Entorn la fin del 1800, soraldut cheles più joenetes, les se à dat jù con etres mistieres desche sartores e sun n veie document se à troà ence la “modista”. En cont al lurier da chega, descheche fajea Etta Vanzetta, demò ti gregn alberghes i aea n chech, alincontra te la picola penscions l’era la patrona che cojinèa, più che auter percheche se cognea sparagnèr. N liber donca chest de Enrica Zanon “Scritti e memorie di Antonia Vanzetta” a recort de sia mère che ve envion dassen a lejer fora, dalajà che l’é piajegol, gustegol e l ve fèsc fermèr n moment a pissèr a la vita de la femenes de n’outa, che mai se podarà desmentièr. Biancarosa FlorianRadio Studio Record
|