|
|
|
|
|
Revoluzion aministrativa
La diretiva europeica 2006/123/CE rajona dles prestazions de servisc tl marcé intern. Ala ciafa me aplicazion tl’assunzion o tl’esecuzion de na ativité de servisc. Sie ciamps d’azion n’é - anter l auter - nia diretamenter l ordinament urbanistich y les normes dl frabiché. Gran discuscion te Südtirol sun tò ju la conzescion da frabiché y la comiscion comunala dl frabiché
| |
|
| |
Déssel podei gnì frabiché tosc te Südtirol senza c... |
Atualité - La diretiva CE 123 dl 2006, touta ai 12 de dezember 2006 dal parlament europeich y dal consei ne atoca nia diretamenter l ciamp dles lizenzes da frabiché (“permiscions”, “conzescions” o co che ales à ciamò inom). Ala rejona dla liberalisazion dl marcé intern di servisc ti statesc che fej pert dla Union Europeica. Al pont 6) dles premesses stal scrit: “La diretiva arjonj me aplicabelté en confront a l’assunzion o a l’esecuzion dl’ativité de prestazion di servisc. Ala ne ciafa perchel nia aplicazion ti ciamps dl ordin stradal, dles prescrizions de svilup dles zités o dl nuzament dl grunt, dla planificazion dles zités y dl’urbanistica, dles normes da frabiché...”Tla Talia onse l Decret dl President dla Republica 6 de jugn 2001, nr. 380, che delibereia l Test Unich dles desposizions legislatives y regolamentares tla materia frabicativa, olache al sta ence scrit che les regions a statut spezial y les provinzies autonomes de Trent y de Bulsan desfira sia potesté legislativa esclusiva, y, “i comuns disciplineia l’ativité frabicativa aldò de si statut...” Proposta SVPCie che referenc dla Jonta provinziala SVP à nunzié do n meeting de clausura à sciuré su n gran stuep. Plu o manco sonova la notizia enscì: “I son tl laour de enjigné ca na revoluzion aministrativa”. Chesta “revoluzion” fossa l’eliminazion dles conzescions da frabiché, con laprò la comiscion da frabiché. Ciamò en chest ann dessa - aldò de referenc provinziai SVP - la “revoluzion aministrativa” gnì realté tla Talia. Tl davegnì ne jìssel enscì nia plu debujegn de conzescions da frabiché y de comiscions da frabiché comunales.Al post di arac de comiscions per i ciamps desferenc (laprò l frabiché) déssel gnì les DIA (“dichiarazioni di inizio attività”) che vigni zitadin interessé a na ativité à da mete dant sciche declarazion personala che dutes les precondizions y duc i criters é dés per mete man l’ativité (ence da frabiché). Al foss na revoluzion per les aministrazions publiches. Scetizism végnel a lum da pert di esperc per l frabiché ciases nueves te raions nia sconés, tl vert agricul y ti posć olache al n’é nia metù ju normes de atuazion urbanistica.I on rajoné con l tecnich de comun Walter Rungger, geometer y espert de urbanistica ti ofizi tecnics de comun, sun les novités che les dezijions provinziales podessa porté tl prozes de sburocratisazion dles pratiches de comun. La Usc: Sce la conzescion da frabiché toma demez, spo n’arà nia plu l ombolt la responsabelté sun la pratica da frabiché.Geom. Walter Rungger: “La responsabelté ne sarà nia plu dl ombolt, ma dantaldut dal comitent y dl projetist, che messarà declaré che dut gnirà fat con respet di regolamenc y dles normes.” Y l ombolt ne podarà nience plu se basé sun n arat di esperc y dles raprejentanzes politiches che é dutorela al intern dla comiscion da frabiché. Cie vuolarà pa dì chest tla pratica?“Dal momont che al gnirà tout demez les comiscions jaril a perde per l ombolt la poscibelté de consulté esperc dant man y al gnirà plu sfadious de cueie adum les informazions nezessares per tó les dertes dezijiuns. Pòssen pa dì che l’aministrazion y la politica perd peis tles pratiches da frabiché. Enchin sen sozedòvel ence caji te certes aministrazions publiches che l ombolt dijova de scì a certes domandes y de no a d’autres?“L’aministraziun perdarà truepes poscibeltés de arvene i intervenc dl frabiché. Cie che podarà (o messarà) gnì fat sarà l verifiché che les pratiches corespogne a les normes.” Con firmé la DIA (declarazion dl meteman di laours) dijarà spo l interessé ai laours che al à respeté duc i presuposć per podei mete man i laours, dit en curt: che al é a post con les pratiches. Cie responsabelté arà pa sen chest interessé, y cie responsabelté ne aral pa nia?“Les responsabeltés sarà deplen tles mans de chel che vuel frabichè y de so projetist.” Cie risch y pericul va pa ite l comitent y l projetist?“Dantaldut saral la responsabelté penala che pesarà l plu, spo ben ence la responsabelté zivila per danns o d’auter en caje de declarazions fauzes o nia veritores o ence en caje de fai de projetazion.” Podessel suzede con la lege nueva che n furbicio po frabiché senza che degugn ne dije valch y che n auter onest ciafe n grum de problems ajache al é n vejin che l’á su empera?“Senz’auter podessel sozede, y perchel arà les aministrazions l dovei de cialé soura a les pratiches plu avisa co al dì da encuei, ... ence per ne i lascé nia dut l laour ai vejins...” Sciche al per déssel resté l dovei dl arat vincolant da pert di esperc per les pratiches da frabiché che reverda ciases storich-culturales y frabicac che fej pert de ensembles. Jìssel pa sen debujegn de mete sot sconanza ciamò deplù frabicac, per che al ne suzede nia che dutes les ciases vegles vegne baratedes fora con de nueves?“Assolutamenter ben! Sce chesta lege va tres spo ne aren plu deguna poscibelté de evité che sostanza architetonica vegla vae perduda per dagnora. Perchel fossel de maioura importanza che les aministrazions ciare de sconé sie patrimone cultural-architetonich, dantaldut metan de jì l program de salvaverda individuan i ensembles, sciche al foss anter l auter bele prevedù da temp da la lege urbanistica. Al n’é nia da creie che enchin al dì da encuei ne n’él nience un di comuns dla Val Badia che à porté a fin chest program. Valgugn comuns à lascé fe studies de chest vers y sen fossel l dret moment per i porté a bon fin.” Tant inant ne messarà pa l comitent de n projet nia plu tegnì ite na estetica (formes incompres per nosta architetura locala o colours perversc), che vegn dutorela consieda da la comiscion da frabiché?“Con la maioura pert di regolamenc per l frabiché da sen él feter liberté plena per cie che reverda l’estetica di frabicac. Ma tl davegnì podess chest se mudé sce i comuns laorarà fora regolamonc plu restritifs y con indicazions menudes de sciche les formes y l’estetica dl’architetura dessa ester. Valgugn comuns dla Val Badia s’à bele dé da fe de chest vers y é tl laour de rielaboré si regolamenc da frabiché.” Problems podessel gnì a lum con i projec da frabiché tl vert agricul, o dit miour: te chi raions nia regolés da planns de atuazion. Cie problems veid pa i ofizi tecnics de chest vers?“A pert la problematica lieda a l’estetica, de chela che i on bele baié endant, ne vedessi ie nia maiours problems co ti zentri frabichés, perciuldì che l frabiché tl vert agricul é regolé bendebot avisa da la lege urbanistica provinziala; al sarà de mete plu averda che ala vegne ben aplicheda y interpreteda dl dret vers.” Sceben che al toma demez la conzescion da frabiché messarà l comitent empò (prum interessé dl projet) avei duc i arac scric dant da la lege, p.ej. arac geologics?“Chest n’é nia ciamò cler, ma plu dessegur podessel ester enscì.” Gran pert dles viles tla Val Badia é sconedes da na lege provinziala, cie vuel pa dì chest sen, y cie vuelaral pa dì tl davegnì cun i temps olache al ne podessa nia plu ester la conzescion da frabiché y la comiscion da frabiché?“Nience chest n’é ciamò cler, al depen dut da cie valuta che la normativa nueva podessa ti dé ai raions de sconanza y al plann de sconanza dla contrada da sen.” Jìssel pa bele sen debujegn de na sconanza de duta la vila sciche ensemble o ence me de n regolament provinzial che scri dant per i projec dles viles n nulla-osta da pert de na comiscion de esperc?“Dal moment che an ne sa nia ciamò sce les viles sarà tl davegnì sconedes sciche sen, fossel de gran importanza, per les conservé, de les mete dutes sot sconanza ensemble.” Cie liberalisazion de servisc se scogn pa viadò chesta sburocratisazion dles pratiches da frabiché?“Do mia minunga ne portessa chesta liberalisazion deguna sburocratisazion dles pratiches da frabiché, deache bele sen vegn les pratiches lauredes su te temps dret curc. Ma per i comitenc y projetisć podessa porté chesta eliminazion dles conzescions da frabiché n maiour laour y na maioura bria de cueie adum duc i papiers y dutes les informazions nezessares per che la pratica da frabiché sie conforma a la normativa.” (iaco rigo)
|
|